diumenge, 26 de febrer de 2012

Dinàmica amb guió

Us presentem una altra dinàmica de sensascriptura amb un guió per facilitar l'apartat d'expressió escrita.

dijous, 23 de febrer de 2012

INICI DE L'ESCRIPTURA (4-5 anys)

L'Anna Teberosky és una autoritat en el tema de la lectoescriptura. Us adjunto aquest document on parla de l'inici de l'escriptura amb nens de 4 i 5 anys. Proposa pautes concretes i molt elaborades sobre el treball inicial en l'art d'escriure.

divendres, 10 de febrer de 2012

Dinàmica de SENSASCRIPTURA

El claustre d’infantil i primària del Col·legi Maristes Montserrat hem fet una dinàmica de SENSASCRPTURA.
La dinàmica consisteix en:
1-      Exposició d’imatges per interioritzar i sentir (5 minuts)
2-      Reflexionar i connectar les imatges amb la nostra vida i amb la nostra tasca d’educar.
3-      Estructurar i expressar per escrit allò que sentim en el moment, allò especial.
4-      Fer un acte de comunicació significatiu compartint les aportacions al bloc.

Les nostres educadores i educadors han deixar per escrit aquests regals en forma de paraules:

-Que agradable i curt es fa el camí quan t’envoltes de bona companyia.

-De les mans d’un infant brolla vida ,esperança, tendresa i molta confiança.

-Em sento orgullosa de formar part d’aquesta escola es una gran responsabilitat que tenim:educar persones que estimin la vida, que tinguin una vida plena, que s’estimin i que s’estimin als altres.
-Alegria al veure la imatge del pallasso, he recordat la importància de la rialla,no només pels nostres alumnes sinó per la nostra vida.
-Sempre ens han dit que el camí no es fàcil però l’hem de viure , millor fer-ho amb un bon somriure , ja que sempre aprenem i ensenyem quelcom als altres .
-Lluitar per aconseguir el que vols .Transmetre calma i confiança.
-Caminar és embrutar-se però confiar .
-Alegria per viure... VIDA !!!!!
- Hi ha institucions que marquen un destí i que el fan realitat.
-La música em dóna serenitat !!!
-L’amor de la  família.
-Caminar al costat ,formar part...
-Sentir-se lliure sense sentir-se sol.
-La confiança comença amb un mateix... per deixar que els altres confiïn en mi.
-Tots junts, amb diferències, amb il·lusions, amb respecte, sumant i vivint amb fraternitat. És el futur!
-En una vida plena d’imatges tant de bo puguem aportar-hi una mica de color.
-En la nostra vida personal i professional hi ha diferents moments: de solitud, de tendresa, d’angoixa, d’acompanyament... però sempre hem de trobar el nostre camí.
- Fer el que calgui per estar bé. Il·lusionem-nos, contagiem-nos...
- El camí que falta per recórrer no es tan llarg com sembla.
- Els camins són infinits, les cruïlles ens apropen... junts per sempre!!!
- La màxima satisfacció com a mestra és trobar un bon plantejament per resoldre un problema, encara que no sigui de matemàtiques.
- Als alumnes els hi diria: jo estic aquí per ajudar-vos. I per mi: si tots anem a “una” podem aconseguir coses importants i arribar molt lluny!?
-Tots estem al mateix camí, cadascú a la seva manera camina. Però tots plegats fem camí.
-Viu la vida com si fos l’últim instant. Corre, salta i enlaira’t però sobretot aprèn dels altres i de tu mateix. Educar és estimar, estimar és educar.
-Què emocionant és veure créixer als nostres alumnes! Quina satisfacció compartir amb ells i elles un tram d’aquest camí anomenat VIDA.
-La vida ens porta per diferents camins i de tots ells hem de treure el millor. Tots els sentits ens serveixen per transmetre tot el millor que tenim als nostres nens. Un bon somriure serà el que més recordaran. Del cor cap al cor és la millor regla d’or.
-Com més senzilla i natural és una cosa, un fet, una imatge, més m’agrada i menys angoixa em produeix.
- Els passos iniciats amb un camí poden ser molts i tots m’han atret. Suposo que el meu moment és de recerca de nous horitzons, de moviment, de camí,...
- L’aprenentatge és un camí i com a educador cal acollir, acompanyar, escoltar i estimar als nostres infants.
- Deixem-nos contagiar de l’energia i vitalitat dels nostres infants, així el llarg camí de l’aprenentatge serà emocionant.
- El caminar és una acció individual però en aquest caminar el camí ens porta a aturar-nos en petites estacions. Les estacions són oportunitats, el punt de trobada, els nexes d’unió. El caminar però continua i nous camins sorgeixen i així és l’exigència vital, l’experiència educativa, com l’univers, en continua expansió, tot per fer, tot per construir l’aventura de viure.
Gràcies per donar el millor de vosaltres!

dissabte, 4 de febrer de 2012

Què és per a tu escriure?

Iniciem el nou blog SENSASCRIPTURA amb un vídeo que referma la relació entre el procés d'escriure i la comunicació en sentit ampli. Parlem de tot l'espai interior, afectiu i sensitiu que motiva processos de producció escrita molt interessants.
Aquest vídeo ens comença a situar.