La reflexió del llibre és molt interessant perquè ens diu que llegir i escriure no són només tasques lingüístiques o processos psicològics, sinó també pràctiques socioculturals. Llegir exigeix descodificar la prosa i recuperar els implícits, però també adonar-se del significat que cada comunitat otorga a una paraula. Ja que la societat i la cultuta evolucionen, també canvien els significats, el valor de cada paraula i de cada text.
Us deixem unes reflexions que desvetlla la lectura del llibre. Diu així:
S’ha d'anar acabant amb la lectura mono, o sigui, la lectura monocultural, monolingüe, monodisciplinària,
monoideològica, monoautoral, monogenèrica, etc.
És prodigiós que llegint puguem comprendre el pensament irreductible de l’altre, tan diferent del nostre. Però ens equivoquem si pensem que l’arribem a capturar plenament; només ens és donat de copsar-ne les formes i els colors. Siguem humils.
Ens haurem d’acostumar a entendre a mitges, a no poder-ho entendre tot. S’ha acabat la
comprensió absoluta!
La interpretació també és social. Comprendre és copsar els efectes que causa un discurs en la nostra comunitat. Per entendre cal intercanviar interpretacions. Dialoguem amb altres lectors: només així el discurs parlarà plenament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada